Documental «Roig i negre» El movimiento libertario en Catalunya del 1936 al 1939.

Roig i Negre narra lascens i desfeta del moviment llibertari a Catalunya i a lAragó, que és on duna manera més contundent sexemplifica el drama de lesquerra no comunista entre 1936 i 1939. El documental no defuig però el terror que sectors de la CNT-FAI, juntament amb altres revolucionaris, van desfermar durant els primers mesos de guerra ni la contradicció que va significar, per a les minories més radicalitzades, la col·laboració del dirigents confederals amb els governs de la República i la Generalitat de Catalunya. Si el 19 de juliol de 1936, els anarquistes van obrir les portes de les presons, com a símbol de linici de la revolució, a partir de 1938 els militants més revolucionaris de la CNT-FAI acabaran reclosos a les presons i als camps de treballs que el Servei dIntel·ligència Militar (SIM) va instal·lar a Catalunya a la manera dels gulags soviètics. M. Dolors Genovès, direcció, guió i investigació. Lluís Montserrat, realització. Tona Julià, producció. Montserrat Bailac, documentació. Susanna Tavera, assessorament històric. Juan Manuel España, muntatge. Josep M. Suñé, càmera. Maria Santos, producció rodatge. Anna Lage, postproducció fotogràfica. Albert Carlota, muntatge musical. Ramon Rubio, disseny careta.

Joan Peiró, un ministro anarquista.

El 24 de julio de 1942, Joan Peiró fue fusilado en el cementerio valenciano de Paterna. Dirigente obrero, autor de una notable labor periodística, Peiró comenzó su militancia anarcosindicalista en una fábrica de vidrio de Mataró y la culminó como ministro de Industria en el Gobierno de la República que presidió Largo Caballero. Pocas estrellas brillaron como la suya en el extenso firmamento anarquista español. Pero, al contrario de lo que ha pasado con Durruti o con otros héroes de la épica libertaria, Peiró nunca ha sido un personaje de culto. Francisco Ascaso y Buenaventura Durruti murieron como héroes, el primero en los combates contra los sublevados en Barcelona en julio de 1936 y el segundo unos meses más tarde en el frente de Madrid. Subieron a los altares de la literatura anarquista. A Joan Peiró, pese a ser ejecutado por los franquistas, siempre se le ha hecho pagar la factura de la moderación y de su apego a la realidad.

La noticia es de nuestros compañeros de «Radio Klara». Para leer más:
http://www.radioklara.org/spip/spip.php?article1389