Documental «Roig i negre» El movimiento libertario en Catalunya del 1936 al 1939.

Roig i Negre narra lascens i desfeta del moviment llibertari a Catalunya i a lAragó, que és on duna manera més contundent sexemplifica el drama de lesquerra no comunista entre 1936 i 1939. El documental no defuig però el terror que sectors de la CNT-FAI, juntament amb altres revolucionaris, van desfermar durant els primers mesos de guerra ni la contradicció que va significar, per a les minories més radicalitzades, la col·laboració del dirigents confederals amb els governs de la República i la Generalitat de Catalunya. Si el 19 de juliol de 1936, els anarquistes van obrir les portes de les presons, com a símbol de linici de la revolució, a partir de 1938 els militants més revolucionaris de la CNT-FAI acabaran reclosos a les presons i als camps de treballs que el Servei dIntel·ligència Militar (SIM) va instal·lar a Catalunya a la manera dels gulags soviètics. M. Dolors Genovès, direcció, guió i investigació. Lluís Montserrat, realització. Tona Julià, producció. Montserrat Bailac, documentació. Susanna Tavera, assessorament històric. Juan Manuel España, muntatge. Josep M. Suñé, càmera. Maria Santos, producció rodatge. Anna Lage, postproducció fotogràfica. Albert Carlota, muntatge musical. Ramon Rubio, disseny careta.

Documental sobre la revolución bolivariana: «Un mundo por ganar»

VENEZUELA: UN MUNDO POR GANAR
Cargado por klaudia_daniela

Grabado en 2005, “Un mundo por ganar” aprovecha la presencia en Venezuela de 15.000 jóvenes de 140 países para preguntarse por el apoyo a la revolución bolivariana y el impacto que está teniendo en el resto del mundo. Analizando el proceso sociopolítico el documental muestra la otra cara de la realidad venezolana que los grandes medios han ocultado a la opinión pública mundial.

Durante años Venezuela ha sido la gran desconocida de América Latina. Con la llegada al poder del movimiento bolivariano, liderado por el controvertido Hugo Chávez, saltó a las primeras páginas de los medios. Desde 1999 el periódico L’Avanç ha sido uno de los pocos periódicos europeos que no participó en la campaña de descrédito y demonización de Chávez que culminó en el golpe de Estado al 2002. Precisamente, L’Avanç ha destacado en la prensa independiente por haber hecho un extenso y pionero seguimiento de más de seis años sobre el proceso bolivariano. De esta experiencia nació el proyecto de hacer un documental que diera voz a los venezolanos y permitiera al público internacional disponer de otros puntos de vista que la mayoría de la prensa estaba silenciando.